diumenge, 6 d’octubre de 2013

(2) III Mitja Marato "Vila de Pego" i I Quart de Marato.

 Devem ara escriure sobre els corredors que van participar en la III Mitja Marató “Vila de Pego” i I Quarta de Marató, fent un poc més de insistència en els de Dorsal 19.


      Als que van participar en l'organització de la carrera mentres els altres corrien donar-los les gràcies i esperar que l'any que ve tinguen tant d'entusiasme com este.
      Als que van córrer i no van aconseguir cap trofeu que l'any que ve tinguen millors entrenaments i un poc més de sort el dia de la carrera, que s'emporten el record d'haver participat en una carrera molt volguda per tot el club i que recorden també que fins a l'any que ve no podran disfrutar de la carretera del Mar com ho van fer el dissabte 21 de setembre.
      Als que van entrar en la Marjal que no obliden que fins a l'any que ve la Marjal estarà tranquil·la i silenciosa com ens agrada a molts, encara que veure una vegada a l'any que els corredors prenguen la Marjal és també un gran al·licient.


      Encara que enguany hem realitzat la III Mitja Marató “Vila de Pego” i la I Quarta de Marató en realitat han sigut 364 carreres les que es van desenrotllar el dissabte 21 de setembre i és que per a cada corredor la carrera és distinta.
     Ens agradaria poder donar u per un a tots els corredors el reconeixement que es meréixer a l'haver pogut primer participar i després acabar la carrera. Perquè a tots ens agrada el reconeixement dels altres. I els que diuen que no els importa en absolut, probablement no són del tot sincers en eixe moment. 
     He mirat la classificació dels nostres corredors i hi ha un fet que m'ha cridat l'atenció, els primers llocs porten els mateixos cognoms.


     Folques Lorente, estos són els cognoms i Màxim i Juan Antonio són els seus noms, dos germans i dos primers llocs en la classificació de Dorsal 19.
     Máximo en la Mitja i Juan Antonio en la Quarta, els dos amb grans marques, Máximo es porte dos trofeus, primer en la seua categoria i primer local i el plaer de ser el tercer de la general absoluta i Juan Antonio cap, i és que l'esport moltes vegades no repartix la justícia de la mateixa manera.
     Ens toca per tant des d'ací intentar recompensar d'alguna manera el que les classificacions no van poder donar.
     Felicitar Juan Antonio per l'excel·lent Quarta de Marató que realitza i si bé no va poder obtindre cap trofeu té el reconeixement de Dorsal 19 no sols a la seua actuació si no també a tot l'entusiasme que aporta a la carrera a peu a Pego.


     Ramón Alemany també va pujar a arreplegar un trofeu, si l'any passat va aconseguir el primer lloc de la seua categoria en la II Mitja Marató “Vila de Pego” enguany repetix però en la Quarta, no és que enguany es trobe amb menys entrenament a l'abandonar la Mitja si no que és més llest i és que l'experiència és un grau, si se li sap fer cas.


     Jorge Alcaraz també va aconseguir guanyar en la seua categoria i encara que ho va fer amb una marca discreta, de la seua joventut només esperem grans satisfaccions que sens dubte arribaran.
     Carmelo Vidal aconseguix per fi pujar al podi a Pego, i encara que ho aconseguix en la categoria local no per això devem deixar de felicitar-lo perquè el seu sacrifici i l'esforç que posa en les seues carreres mereixien a ja temps esta recompensa.


     Este ha sigut un xicotet reconeixement a alguns corredors de Dorsal 19, com no reconéixer els guanyadors absoluts, MOUNIR FORMA MAXINE MCKINNON en la Mitja i JUANRA POUS PEREZ ROSA MARIA PORTES MEDINA en la Quarta, ells van ser els més ràpids eixe dia.
     Està clar que no és roín, ni negatiu, voler que ens reconeguen el nostre esforç i resultats en una carrera.  Al contrari, és una pretensió lògica i positiva, perquè fa millorar als corredors, i el contrari, en canvi, ens faria empitjorar als uns i als altres. Però no hem d'entrenar ni viure per a ser reconeguts, sinó per a trobar el nostre lloc de millora personal per a poder disfrutar més de la carrera a peu.
     Se que deixe d'anomenar a la gran majoria de corredors que ens van acompanyar i a quasi tots els que ens van ajudar, se també que tots necessitem una certa aprovació dels altres i, al temps, tots necessitem no dependre massa de la confirmació dels altres. Som interdependents uns de altres. Tots volem ser saludats, felicitats, sol·licitats, tinguts en compte. Tots necessitem autonomia i, al mateix temps, necessitem de l'estima i de l'afecte dels altres.


     És complicat, però no hem de viure pendents d'eixe reconeixement, però sí que hem d'estar pendents de reconéixer el mèrit i l'esforç dels altres.
     M'agrada des d'estes línies fomentar en el nostre club eixa dinàmica d'estima, d'estima i de gratitud que ens fa traure el millor de nosaltres mateixos, i exigir-nos més, siguen moltes o poques les nostres qualitats físiques per a córrer. Una dinàmica que no exalça al millor dotat per a envanir-lo estúpidament, ni humilia al què posseïx menys qualitat, sinó que transmet a tots un desig de fer bé les coses, un sentiment de seguretat personal, d'estímul per a ser millor. Sentir-se reconegut quan s'obra bé és vital per a construir un club, perquè ens fa sentir-nos més compromesos i rendir més.
     Servisca per tant esta entrada per a donar les gràcies a tots els que van participar de totes maneres en la III Mitja Marató “Vila de Pego” i I Quarta de Marató i donar reconeixement és a dir el més just a tots.
     Premiar l'esforç i l'actitud, no sols el resultat final. No solen ser necessaris grans elogis ni recompenses materials. Moltes vegades basta amb un somriure o unes senzilles paraules d'estima. Un detall d'atenció que expressa la nostra satisfacció, que transmet eixa energia que prové de saber-se valorat. Un reconeixement que no genera addicció, perquè no està centrat en l'afalac personal, sinó en l'esforç per millorar i en el sentit de servici als altres.


III MITJA MARATO “VILA DE PEGO”

MAXIMO FOLQUES LORENTE        1:19:39
CARMEN SALA FERRER                1:32:22
CARMELO VIDAL BAÑULS             1:35:23
 MANUEL MIRA SENDRA               1:38:23
CARLOS SISCAR PASTOR             1:39:48
CARLOS BAÑULS ORTOLA            1:41:37
JUAN CARLOS BOLTA BORDES     1:41:50
VICENTE ARBONA CARAVACA       1:45:42
PEDRO GARRIGÓS PINA               1:49:13
ARMANDO GINER MOMPARLER     1:54:00
CARLOS FELIU SENDRA               2:00:16
JORGE ALCARAZ ESCOLANO        2:10:21

I QUART DE MARATO.

JUAN ANTONIO FOLQUES LORENTE  49:17
JOSE MARÍ PEREZ                           57:19
RAMON ALEMANY SENDRA               1:00:04


PAU FOLQUES NADAL                      1:05:06

divendres, 27 de setembre de 2013

III Mitja Marató “Vila de Pego” i I Quarta de Marató

     En la III Mitja Marató “Vila de Pego” i I Quarta de Marató, igual que en la vida en general, és necessària la continuïtat, que és precisament l'imperatiu de continuar, el contrari del «continuisme»; per tant, la perpètua innovació.


     Enguany hem volgut continuar i innovar, el canvi de data, el pas per la Marjal, el canvi de la zona d'eixida i meta, l'afegir la possibilitat de córrer la Quarta han sigut una forma de continuar organitzat La Mitja Marató “Vila de Pego”.
     Contra l'opinió dominant, sempre he cregut que la III Mitja Marató “Vila de Pego” no trenca amb les dos anteriors, no hi ha una ruptura, perquè el punt decisiu és el punt de partida i nosaltres intentem millorar des de les dos edicions anteriors i ara des de les tres edicions.


     No volem ser excessivament originals perquè la condició de l'originalitat és que no se la busque: es donarà a més. “Un fill és inexplicable sense el pare però irreductible a ell: ve del pare i va cap a si mateix”. Així li ho vaig llegir a Julián Marías en un articule fa ja alguns anys.
     Hui passats ja uns dies des de la celebració de la carrera i quan tenim totes les xifres en les mans, classificacions, guanyadors, participants, marques, ritmes, hem vist totes les fotos i ens hem recuperat de l'esforç d'haver-la corregut o d'haver-la organitzat és hora de mirar en la III Mitja Marató “Vila de Pego” el seu esperit positiu, amb una actitud que pretenga veure el bo, a retindre i subratllar l'aspecte positiu del que hem realitzat.


      En contra al que podríem anomenar l'esperit negatiu o «negativisme», que busca, quasi sempre amb afany, el costat pitjor de les coses, el que els falta, el que disminuïx la seua realitat, les taques que les enlletgixen. Hi ha persones que no poden suportar la perfecció, ni tan sols la incompleta que solen aconseguir hòmens i dones, realitats naturals o obres humanes. Busquen àvidament els defectes, s'alleugen quan els troben, i en tot cas els fingixen i inventen. Pareixen nodrir-se de les faltes, carències, errors: en suma, del mal.


     El nostre esperit positiu veu amb alegria a tots els corredors que van participar en les dos carreres, els necessita. No deixa de veure els errors que vam cometre, tal vegada siguem els més sensibles al trobar estos errors perquè ens alimentem de la realitat i ens complau trobar-la.
     Tenim esperit crític, s'anomena moltes vegades «esperit crític» al negativisme, la qual cosa és un error: l'esperit crític consistix a mirar atentament la realitat, distingir el millor del pitjor, l'existent del faltat, la veritat de la falsedat.
     Ens a faltat més control en la pujada al passeig Cervantes, massa girs de 180é en la marjal, indicacions en l'entrega de dorsals, llum en la zona de meta i moltes coses més, però hem de fugir del negativisme.


     Algunes vegades la nostra crítica és ben sovint l'excusa per al negativisme, però crec que és un error. Per poc que conservem algun sentit crític, advertim la falsificació que representa la interpretació sistemàticament negativa de quant es fa o succeïx. On no hi ha més que rancor, despit, en els casos més greus odi, no pot residir la veritat, i per tant allò no es pot prendre seriosament.
     El nostre esperit positiu, precisament per la seua sensibilitat per la realitat, percep el que falta i sap que en la IV Mitja Marató “Vila de Pego” i II Quarta de Marató es donaran menys girs de 180é, es controlara millor la pujada pel passeig Cervantes, l'eixida es donarà abans, els dorsals estaran millor ordenats…


     Fan mal els errors, els lamentem, els assenyalem amb el desig o la voluntat de remeiar-los. Però eixes imperfeccions no ens impedixen veure tot el que vam fer bé.
     Pense en aquells que, davant d'una realitat esplèndida -una dona particularment bella, un paisatge esplèndid, un llibre o un quadro meravellós, una acció noble o heroica-, diuen: «Sí, però.» En compte d'admirar, d'exaltar-se davant d'allò i després, si cal, assenyalar un xicotet defecte, una lleu omissió, alguna cosa que es podria afegir; i, sobretot, amb voluntat d'afegir-ho si és possible.
     El que passa és que l'atenció es concentra sobretot en el negatiu, el lamentable i pervers. He recordat moltes vegades la definició que Goethe dóna del dimoni: «Der Geist, Der stets verneint», «l'esperit que sempre nega». La paraula decisiva és «sempre» -per això el pitjor del diable és la seua monotonia-. Cal negar algunes vegades, però sempre? Goethe empra encertadament la fórmula del negativisme.
     Afortunadament no hem rebut massa crítiques, tal vegada massa quilòmetres de terra, tal vegada massa trofeus, tal vegada un últim quilòmetre dur, tal vegada queixes dels automobilistes i algun caos circulatori.


     Quan busquem opinions succeïx que en qualsevol circumstància, sabem ja el que alguns diran. Van a «oposar-se», a «desqualificar», a «condemnar» -sobretot si es tracta de quelcom que hi ha eixit bé o a estat mitjanament encertat.
     En Dorsal 19 procurem traure les conclusions mirant tot el que comporta organitzar una carrera, observant el conjunt sencer, intentem no centrar-nos en certes parts que no han eixit del tot bé, que estan ací, en el seu lloc, que en últims comptes són prou reduïdes.
     Ens ha agradat la III Mitja Marató “Vila de Pego”, hem disfrutat i al mateix temps patit amb la seua organització perquè molt pocs saben com es pot anar de fàcil al trast tota la carrera només uns minuts abans de donar l'eixida, ens agrada el pas per la Marjal Pego – Oliva ja que és un dels llocs amb més bellesa i singularitat que posseïm, ho són també les nostres muntanyes que les correrem a l'octubre, ens agrada també per ser un dels nostres circuits d'entrenament més usats perquè tots sabem els beneficis que té el córrer sobre terra.


     El pas per la marjal variara quasi amb tota seguretat tots els anys perquè estem a mercé de la naturalesa, enguany per exemple només hem pogut utilitzar els camins mes alts perquè teníem els altres semi-inundads.
     El final de la carrera en el passeig Cervantes ens garantix un millor ambient de meta però ens obliga a un final més dur que hauríem de mantindre mentres siguem tan pocs corredors, si algun dia els corredors foren molts es podria tornar al passeig de Michel perquè els mateixos corredors generarien un bon ambient i llavors el circuit no tindria cap pujada.
     Un altre aspecte que crida molt l'atenció és el preu, però ja ho he explicat en alguna ocasió, sense una subvenció econòmica els 10 € és el que costa per corredor organitzar una carrera de menys de 500 corredors.


     La III Mitja Marató “Vila de Pego” i la I Quarta de Marató ha estat bé, l'any que ve intentarem que es realitze la següent edició i a això ens posarem quan acabem d'organitzar la Volta a Peu al maig, ara ens toca entrenar i eixir a córrer per a les maratons que se'ns acosten i allà quan comence la primavera ens posarem una altra vegada hi ha organitzar la Volta a Peu, fins llavors a córrer.   

dimecres, 11 de setembre de 2013

La sega de l'arròs es retarda

     La imminent arreplega de l'arròs, enguany retardada per les pluges, esta fent que no sapiem qual serà el paisatge que ens trobarem en el pas per la Marjal Pego – Oliva de la III Mitja Marató “Vila de Pego”, tampoc sabem que solució buscaran els arrossers a la palla que es queda depositada en la marjal.



     L'efecte de descomposició a l'inundar els camps després de la sega provoca que s'elimine l'oxigen de l'aigua i que es produïsquen casos de morts de peixos i augmente la contaminació en la marjal.
     Fa molts anys la sega manual de l'arròs convertia a l'hora d'ara la marjal en el centre de tota l'activitat agrícola i es podien sentir els “Cants de Batre” o cants de sega, ara ens trobarem amb el sarau dels tractors i segadores amunt i abaix per tots els camins de la marjal, que esperem no molesten el pas dels corredors.

 Qm. 14

     Continua inundat un tram del quilòmetre 14 però el descens de l'aigua cada dia s'accelera més i si no torna a ploure podrem mantindre el circuit original.

El Qm. 10 ahir.

     La III Mitja Marató “Vila de Pego” i I Quarta de Marató estan cada vegada més prop i encara tenim algunes incògnites que resoldre perquè l'amenaça de pluja és constant pràcticament tots els dies, la meteorologia pareix que enguany esta boja.  

dissabte, 31 d’agost de 2013

Despres del diluvi

     Molt ja sabem de gota la freda que ens acompanya estos dies, molts ja saben dels 163 mm d'aigua que ens ha plogut, molt tenim llegit sobre les inundacions que hem patit i molts s'hauran acordat d'eixos versicles del Gènesi :

Gota-freda

 7:11 L'any sis-cents de la vida de Noé, el mes segon, el dia dèsset del mes, en eixe dia van botar totes les fonts del gran abisme, i les comportes del cel es van obrir,
7:12 i va estar descarregant la pluja sobre la terra quaranta dies i quaranta nits.
7:19 Va pujar el nivell de les aigües molt, moltíssim sobre la terra, i van quedar coberts les muntanyes més altes que hi ha davall del cel.
7:20 Quinze colzes per damunt va pujar el nivell de les aigües quedant coberts les muntanyes.

Qm. 10 abans del diluvi

Qm. 10 despres del diluvi

     És veritat, no ha sigut per a tant, però els quilòmetres 13 i 14 de la III Mitja Marató “Vila de Pego” estan davall les aigües.
     Se'ns acaba el dissabte i encara esta entrant en la Marjal Pego – Oliva més aigua de què esta eixint i encara que tot pareix indicar que si no torna a ploure per al dia 21 de setembre ja estarà tot eixut, el Gènesi no ens ho posa tan clar:

Pel quilometre 13 abans del diluvi

Pel quilometre 13 despres del diluvi.

 8:2 Es van tancar les fonts de l'abisme i les comportes del cel, i va cessar la pluja del cel.
8:3 A poc a poc van retrocedir les aigües de sobre la terra. Al cap de 150 dies, les aigües havien minvat,
8:4 i en el mes sèptim, el dia dèsset del mes, va encallar l'arca sobre les muntanyes d'Ararat.
8:5 Les aigües van continuar minvant gradualment fins al mes desé, i el dia primer del desé mes van aguaitar les cimes de les muntanyes.
8:6 Al cap de quaranta dies, va obrir Noé la finestra que havia fet en l'arca,
8:7 i va soltar al corb, el qual va estar eixint i retornant fins que es van assecar les aigües sobre la terra.
8:8 Després va soltar el colom, per a veure si havien minvat ja les aigües de la superfície terrestre.
8:9 El colom, no trobant on posar el peu, va tornar on ell, a l'arca, perquè encara hi havia aigua sobre la superfície de la terra; i allargant ell la seua mà, la va agarrar i la va ficar amb si en l'arca.
8:10 Encara va esperar altres set dies i va tornar a soltar el colom fora de l'arca.
8:11 El colom va vindre a poqueta nit, i heus ací que portava en el pic un ram verd d'olivera, per on va conéixer Noé que havien disminuït les aigües de damunt de la terra.
8:12 Encara va esperar altres set dies i va soltar el colom, que ja no va tornar on ell.
8:13 L'any 601 de la vida de Noé, el dia primer del primer mes, es van assecar les aigües de damunt de la terra. Noé va retirar la coberta de l'arca, va mirar i heus ací que estava seca la superfície del sòl.
8:14 En el segon mes, el dia vint-i-set del mes, va quedar eixuta la terra.
     En fi, esperem que l'aigua de la Marjal Pego – Oliva siga un poc més ràpida a arribar al mar.

Continuarem informant.

dilluns, 26 d’agost de 2013

Hem posat els punts quilomètrics

     Els dies van passant i el paisatge de la Marjal Pego – Oliva va canviant, poc s'assembla el d'estos dies al què vam veure quan vam mesurar per primera vegada el circuit de la III Mitja Marató “Vila de Pego”.


 
En el ullal de Bullent
      D'estar tot inundat i paréixer un llac passem a veure una marjal coberta de “gespa” com un immens camp de golf i ara que estem ja marcant els punts quilomètrics podem veure com la planta de l'arròs es troba omplint i desenrotllant els seus grans d'arròs, per a quan passen els corredors ja s'haurà assecat i segat l'arròs i és possible que s'este inundant algunes parts.
     Diversos són els motius pel que es torna a inundar la marjal despres de la sega, u és el "fangeo" amb la intenció d'eliminar plantes adventícies d'una forma mecànica i millorar amb això la incorporació de la matèria orgànica, contribuïxen a reduir l'ús de productes químics i a millorar de les condicions agronòmiques del sòl i de l'aigua.

Riu Molinell

     Una altra sol ser la que esta vinculada amb un ús ancestral i de gran arrelament social com és la caça d'aus aquàtiques.
     Qual serà el paisatge que ens trobarem? No ho sabem, perquè enguany al no haver fet molta calor pareix que el gra d'arròs va un poc retardat i els arrossers van hi ha esperar un poc més a segar.
     Este cap de setmana en què hem posat els punts quilomètrics en el seu lloc hem pogut observar diversos tipus de vistes diferents de les de fa unes setmanes, per descomptat la marjal esta inundada en la zona d'arrossar.

Cami del 12
     No se de moment qual serà la qualitat de l'arròs d'enguany, ni si variarà segons la partida, però sense ser un entes trobe diferències entre l'arròs que esta plantat en els Tanques d'Estalons a què ens trobem en la partida de Riu de Baix de Bullent així com el de Riu de Baix d'Estalons, no se qual és arròs bomba, el pegonil o el que s'esta cultivant ecològicament però si que puc veure les diferències.

Punt quilometric 10

dijous, 15 d’agost de 2013

El circuit ha aprovat el examen

     En el matí de diumenge passat hem provat el circuit de la III Mitja Marató “Vila de Pego”, ja amb els canvis que vam realitzar estos dies per a solucionar el pas per alguns trams que no ens van agradar del primer circuit.


     Podem afirmar que el circuit ha aprovat este examen, de fet hem tornat a realitzar xicotets canvis en els quilòmetres 7 i 8, la nostra voluntat és buscar un bon circuit que passe per la Marjal Pego – Oliva i que acabant en el passeig Cervantes siga tan ràpid com siga possible.
     És, un bon circuit. Millorable? sens dubte, només canviant la zona de meta en el passeig de Michel seria molt més pla, però amb l'inconvenient de no tocar gens els carrers de Pego i de moment un pas pel poble és necessari per a intentar buscar el “calor del públic”.


     He dit abans que la nostra voluntat és encertar. Però moltes vegades no encertem: creiem, per exemple que un pla d'entrenament donarà bons resultats, i acabem realitzant una carrera espantosa. Creiem que unes sabatilles durarien molts quilòmetres, i al cap d'uns mesos donen senyals de mort evident…
     Ens agradaria, en les eleccions senzilles de cada dia, o en les decisions més compliques, encertar.
     Però no és gens fàcil. Un circuit com este amb 10 quilòmetres de terra amb varios trams en què anirem i tornarem pel mateix camí, no és fàcil que agrade a tots.
     No és fàcil encertar, sobretot, perquè moltes vegades ens agafem a les opcions més fàcils, i deixem de costat la busca d'altres solucions que exigixen temps, reflexió i treball. Perquè preferim optar per la immediatesa i fàcilitat en compte d'allò que implica major esforç però garanties majors de resultats bons.


     Existix en el terme municipal de Pego un circuit més ràpid i pla? Sense dubtar, si. Però és molt difícil d'utilitzar perquè ens trobaríem amb moltes carreteres comarcals que necessitarien molt de paperam per a poder-les utilitzar. Es podria aconseguir?      Sense dubtar, si. Perquè en cada edició de la Mitja Marató ens anem acostant un poc més, enguany ja tallarem dos carreteres comarcals i creuarem una tercera, si aconseguim realitzar algunes edicions més és fàcil que ho aconseguim.
Erasme de Rotterdam deia que “les opinions són font de felicitat barata. Aprendre la verdadera essència de les coses, encara que es tracte de coses de mínima importància, costa gran esforç” (Elogi de la bogeria XL, VII).

     Ens n'anem hi ha trobar amb moltes i diferents opinions, al què se li enganxe una pedreta en la sola de la sabatilla no li agradara el pas per la Marjal, el que puga i sàpia apreciar el paisatge que haurà creuat li agradara, alguns pensaran que són massa quilòmetres de terra, altres no els agradara la humitat que es trobaran,  molts donaran per bons tots estos problemes perquè hauran disfrutat amb eixos quilòmetres de tranquil·litat allunyats del mundanal soroll, per a altres massa solitari, per a alguns els girs de 180 graus seran un problema.


En fi, a Dorsal 19 no li quedara més remei que reflexionar sobre totes ells i prendre la decisió que pensem siga la més ponderada.

dissabte, 10 d’agost de 2013

I Quarta de Marato

     Res hem escrit de la I Quarta de Marató que també celebrarem, possiblement perquè sempre parlem més del que ens sol donar més treball.
     Molts ja haureu endevinat que la quarta es realitzara pel mateix circuit però sense entrar en la Marjal Pego – Oliva pel que si heu vist el circuit de la mitja ja sabreu que no van hi ha ser els 10548, 75 metres que deuria posseir una quarta de marató sinó que seran 11023 metres.


     La falta d'exactitud es deu més a una comoditat en l'organització que a una impossibilitat per a quadrar la mesura.
     Bastaria de realitzar més metres en la Marjal Pego – Oliva i així reduir els metres en l'asfalt i per tant en la quarta però amb esta solució hauríem d'arribar a meta més directament pel que la pujada fins al passeig Cervantes encara que més curta seria també més dura. Pensant en els corredors de la Mitja preferim que l'arribada a meta siga més llarga i amb la pujada més suau.
     Una altra solució seria dos eixides per diferents carrers però pensem que un dels avantatges de realitzar estes dos carreres juntes és el poder córrer junts durant molts quilòmetres.
     De moment per a esta edició deixarem els 11023 metres, si veiem que tenim moltes crítiques o que la distància de 10548,75 metres va agafant auge i que cada dia a més corredors els agrada comparar les seues marques en la Quarta de Marató, per a la pròxima edició la realitzaríem exacta.
     El circuit serà tot per asfalt, i encara que en el perfil s'observe la primera mitat baixant i el segon pujant cal mirar bé i nos en adonarem que la pujada no té desnivells d'importància.


     La I Quarta de Marató és un intent de respondre a la Volta a Peu, donant l'oportunitat a tots els que no els agraden els circuits urbans perquè puguen córrer per le terme municipal de Pego, sense tindre les fortes pujades que té la Volta a Peu i sense llançar-se als 21097 metres de la Mitja Marató.