En
la III Mitja Marató “Vila de Pego” i I Quarta de Marató, igual que en la vida
en general, és necessària la continuïtat, que és precisament l'imperatiu de
continuar, el contrari del «continuisme»; per tant, la perpètua innovació.
Enguany
hem volgut continuar i innovar, el canvi de data, el pas per la Marjal, el
canvi de la zona d'eixida i meta, l'afegir la possibilitat de córrer la Quarta
han sigut una forma de continuar organitzat La Mitja Marató “Vila de Pego”.
Contra
l'opinió dominant, sempre he cregut que la III Mitja Marató “Vila de Pego” no
trenca amb les dos anteriors, no hi ha una ruptura, perquè el punt decisiu és
el punt de partida i nosaltres intentem millorar des de les dos edicions
anteriors i ara des de les tres edicions.
No
volem ser excessivament originals perquè la condició de l'originalitat és que
no se la busque: es donarà a més. “Un fill és inexplicable sense el pare però
irreductible a ell: ve del pare i va cap a si mateix”. Així li ho vaig llegir a
Julián Marías en un articule fa ja alguns anys.
Hui
passats ja uns dies des de la celebració de la carrera i quan tenim totes les
xifres en les mans, classificacions, guanyadors, participants, marques, ritmes,
hem vist totes les fotos i ens hem recuperat de l'esforç d'haver-la corregut o
d'haver-la organitzat és hora de mirar en la III Mitja Marató “Vila de Pego” el
seu esperit positiu, amb una actitud que pretenga veure el bo, a retindre i
subratllar l'aspecte positiu del que hem realitzat.
En contra al que podríem anomenar l'esperit
negatiu o «negativisme», que busca, quasi sempre amb afany, el costat pitjor de
les coses, el que els falta, el que disminuïx la seua realitat, les taques que
les enlletgixen. Hi ha persones que no poden suportar la perfecció, ni tan sols
la incompleta que solen aconseguir hòmens i dones, realitats naturals o obres
humanes. Busquen àvidament els defectes, s'alleugen quan els troben, i en tot
cas els fingixen i inventen. Pareixen nodrir-se de les faltes, carències,
errors: en suma, del mal.
El
nostre esperit positiu veu amb alegria a tots els corredors que van participar
en les dos carreres, els necessita. No deixa de veure els errors que vam
cometre, tal vegada siguem els més sensibles al trobar estos errors perquè ens
alimentem de la realitat i ens complau trobar-la.
Tenim
esperit crític, s'anomena moltes vegades «esperit crític» al negativisme, la
qual cosa és un error: l'esperit crític consistix a mirar atentament la
realitat, distingir el millor del pitjor, l'existent del faltat, la veritat de
la falsedat.
Ens
a faltat més control en la pujada al passeig Cervantes, massa girs de 180é en
la marjal, indicacions en l'entrega de dorsals, llum en la zona de meta i
moltes coses més, però hem de fugir del negativisme.
Algunes
vegades la nostra crítica és ben sovint l'excusa per al negativisme, però crec
que és un error. Per poc que conservem algun sentit crític, advertim la
falsificació que representa la interpretació sistemàticament negativa de quant
es fa o succeïx. On no hi ha més que rancor, despit, en els casos més greus
odi, no pot residir la veritat, i per tant allò no es pot prendre seriosament.
El
nostre esperit positiu, precisament per la seua sensibilitat per la realitat,
percep el que falta i sap que en la IV Mitja Marató “Vila de Pego” i II Quarta
de Marató es donaran menys girs de 180é, es controlara millor la pujada pel
passeig Cervantes, l'eixida es donarà abans, els dorsals estaran millor
ordenats…
Fan
mal els errors, els lamentem, els assenyalem amb el desig o la voluntat de
remeiar-los. Però eixes imperfeccions no ens impedixen veure tot el que vam fer
bé.
Pense
en aquells que, davant d'una realitat esplèndida -una dona particularment
bella, un paisatge esplèndid, un llibre o un quadro meravellós, una acció noble
o heroica-, diuen: «Sí, però.» En compte d'admirar, d'exaltar-se davant d'allò
i després, si cal, assenyalar un xicotet defecte, una lleu omissió, alguna cosa
que es podria afegir; i, sobretot, amb voluntat d'afegir-ho si és possible.
El
que passa és que l'atenció es concentra sobretot en el negatiu, el lamentable i
pervers. He recordat moltes vegades la definició que Goethe dóna del dimoni:
«Der Geist, Der stets verneint», «l'esperit que sempre nega». La paraula
decisiva és «sempre» -per això el pitjor del diable és la seua monotonia-. Cal
negar algunes vegades, però sempre? Goethe empra encertadament la fórmula del
negativisme.
Afortunadament
no hem rebut massa crítiques, tal vegada massa quilòmetres de terra, tal vegada
massa trofeus, tal vegada un últim quilòmetre dur, tal vegada queixes dels
automobilistes i algun caos circulatori.
Quan
busquem opinions succeïx que en qualsevol circumstància, sabem ja el que alguns
diran. Van a «oposar-se», a «desqualificar», a «condemnar» -sobretot si es
tracta de quelcom que hi ha eixit bé o a estat mitjanament encertat.
En
Dorsal 19 procurem traure les conclusions mirant tot el que comporta organitzar
una carrera, observant el conjunt sencer, intentem no centrar-nos en certes
parts que no han eixit del tot bé, que estan ací, en el seu lloc, que en últims
comptes són prou reduïdes.
Ens
ha agradat la III Mitja Marató “Vila de Pego”, hem disfrutat i al mateix temps
patit amb la seua organització perquè molt pocs saben com es pot anar de fàcil
al trast tota la carrera només uns minuts abans de donar l'eixida, ens agrada
el pas per la Marjal Pego – Oliva ja que és un dels llocs amb més bellesa i
singularitat que posseïm, ho són també les nostres muntanyes que les correrem a
l'octubre, ens agrada també per ser un dels nostres circuits d'entrenament més
usats perquè tots sabem els beneficis que té el córrer sobre terra.
El
pas per la marjal variara quasi amb tota seguretat tots els anys perquè estem a
mercé de la naturalesa, enguany per exemple només hem pogut utilitzar els
camins mes alts perquè teníem els altres semi-inundads.
El
final de la carrera en el passeig Cervantes ens garantix un millor ambient de
meta però ens obliga a un final més dur que hauríem de mantindre mentres siguem
tan pocs corredors, si algun dia els corredors foren molts es podria tornar al
passeig de Michel perquè els mateixos corredors generarien un bon ambient i
llavors el circuit no tindria cap pujada.
Un
altre aspecte que crida molt l'atenció és el preu, però ja ho he explicat en
alguna ocasió, sense una subvenció econòmica els 10 € és el que costa per
corredor organitzar una carrera de menys de 500 corredors.
La
III Mitja Marató “Vila de Pego” i la I Quarta de Marató ha estat bé, l'any que
ve intentarem que es realitze la següent edició i a això ens posarem quan
acabem d'organitzar la Volta a Peu al maig, ara ens toca entrenar i eixir a
córrer per a les maratons que se'ns acosten i allà quan comence la primavera
ens posarem una altra vegada hi ha organitzar la Volta a Peu, fins llavors a
córrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada