El circuit ha aprovat el examen

     En el matí de diumenge passat hem provat el circuit de la III Mitja Marató “Vila de Pego”, ja amb els canvis que vam realitzar estos dies per a solucionar el pas per alguns trams que no ens van agradar del primer circuit.

     Podem afirmar que el circuit ha aprovat este examen, de fet hem tornat a realitzar xicotets canvis en els quilòmetres 7 i 8, la nostra voluntat és buscar un bon circuit que passe per la Marjal Pego – Oliva i que acabant en el passeig Cervantes siga tan ràpid com siga possible.

     És, un bon circuit. Millorable? sens dubte, només canviant la zona de meta en el passeig de Michel seria molt més pla, però amb l'inconvenient de no tocar gens els carrers de Pego i de moment un pas pel poble és necessari per a intentar buscar el “calor del públic”.

     He dit abans que la nostra voluntat és encertar. Però moltes vegades no encertem: creiem, per exemple que un pla d'entrenament donarà bons resultats, i acabem realitzant una carrera espantosa. Creiem que unes sabatilles durarien molts quilòmetres, i al cap d'uns mesos donen senyals de mort evident…

     Ens agradaria, en les eleccions senzilles de cada dia, o en les decisions més compliques, encertar.

     Però no és gens fàcil. Un circuit com este amb 10 quilòmetres de terra amb varios trams en què anirem i tornarem pel mateix camí, no és fàcil que agrade a tots.

     No és fàcil encertar, sobretot, perquè moltes vegades ens agafem a les opcions més fàcils, i deixem de costat la busca d'altres solucions que exigixen temps, reflexió i treball. Perquè preferim optar per la immediatesa i fàcilitat en compte d'allò que implica major esforç però garanties majors de resultats bons.

     Existix en el terme municipal de Pego un circuit més ràpid i pla? Sense dubtar, si. Però és molt difícil d'utilitzar perquè ens trobaríem amb moltes carreteres comarcals que necessitarien molt de paperam per a poder-les utilitzar. Es podria aconseguir?      Sense dubtar, si. Perquè en cada edició de la Mitja Marató ens anem acostant un poc més, enguany ja tallarem dos carreteres comarcals i creuarem una tercera, si aconseguim realitzar algunes edicions més és fàcil que ho aconseguim.

Erasme de Rotterdam deia que “les opinions són font de felicitat barata. Aprendre la verdadera essència de les coses, encara que es tracte de coses de mínima importància, costa gran esforç” (Elogi de la bogeria XL, VII).

     Ens n'anem hi ha trobar amb moltes i diferents opinions, al què se li enganxe una pedreta en la sola de la sabatilla no li agradara el pas per la Marjal, el que puga i sàpia apreciar el paisatge que haurà creuat li agradara, alguns pensaran que són massa quilòmetres de terra, altres no els agradara la humitat que es trobaran,  molts donaran per bons tots estos problemes perquè hauran disfrutat amb eixos quilòmetres de tranquil·litat allunyats del mundanal soroll, per a altres massa solitari, per a alguns els girs de 180 graus seran un problema.

En fi, a Dorsal 19 no li quedara més remei que reflexionar sobre totes ells i prendre la decisió que pensem siga la més ponderada.