La II Mitja Marato "Vila de Pego" ja esta ha punt.

Ja esta, la II Mitja Marató “Vila de Pego” esta hi ha punt, en este divendres i dissabte hem acabat de preparar tota l'organització de La Mitja Marató. Però saludem abans a tots els que van ha fer possible la II Mitja Marató “Vila de Pego”.

Com el poeta, tota il·lusió la posem en l'espera d'un demà. Només hem d'esperar,pues cada membre de Dorsal 19 ja sap el paper que va hi ha exercir el diumenge que ve, pensem que anem hi ha ser capaços d'organitzar una bona carrera i tot esta pensat pa què isca bé.

Però el demà no deixa de ser una cosa irònica, a pesar de totes les nostres inquietuds per prosperar i millorar eixa espera pot valdre la pena perquè ens dóna temps per a intentar millorar o solucionar qualsevol problema.

En qualsevol moment de la setmana que ve pot sorprendre'ns una contrarietat i en un obrir i tancar els ulls, com ja ens ha succeït alguna vegada, ens podem trobar amb una part del circuit en què és impossible passar, ens podem trobar amb una amenaça de pluja i fred que ens espatlen tota la zona de meta, en fi ens podem trobar amb moltes coses imprevisibles.

La inseguretat té un clar ascendent.  Hi ha moltes ocasions en què les grans esperances poden fer-nos perdre el sentit i la grandesa del que és fer les coses bé, per xicotets que siguen.

Este diumenge anem hi ha acudir a La Mitja Marató de Santa Pola, una gran, que ens mostrara com és de xicoteta la II Mitja Marato “Vila de Pego” i ens mostrara una cara de les carreres populars però deurem saber que nosaltres estem darrere però en la mateixa moneda.

Tota carrera popular és bona per la carrera a peu, encara que potser seran minúscules, o es vegen molt poc, o parega que no canvien quasi res. Entre altres coses perquè organitzar una competició popular és sempre una cosa gran.

 És veritat que la majoria de les competicions a què acudim no canviaran el món de l'atletisme, i és cert que a penes aporten res si es contemplen en termes de grans esdeveniments esportius. Però també és cert que cada xicoteta carrera és un bé i una alegria, i potser per a eixe club, en el seu cas particular, eixe bé no siga tan xicotet. No va a resoldre-li la seua vida, ni alleujarà el seu pressupost, ni evitarà potser que tornen a tindre problemes de camaraderia al poc de temps, però és indubtable que cada xicotet detall de preocupació i proximitat amb altres corredors fan a eixe club un poc millor, més comprensiu amb altres organitzacions i convertixen ha eixe club i als seus corredors en apassionats d'este món de les carreres populars.

Demà ens n'anem a Santa Pola junt amb més de huit mil corredors i anem hi ha veure una gran organització i una gran carrera, tornarem no amb enveja si no amb algun detall que puguem aprofitar per a la nostra II Mitja Marató “Vila Pego”, tornarem sabent que tenim un llarg camí que recórrer en l'organització de carreres i el nostre entusiasme serà per tant més gran. 

Encara que siga cert que el que fem és com una gota en l'oceà, també és cert que la realització d'una bona carrera genera en qui la realitza i el seu entorn una satisfacció i una inèrcia que res pot suplir.

Som xicotets però el millor i més important és que ho sabem i fem com aquell pescador que tornava a l'aigua els peixos grans i al que se li va acostar un altre pescador i li pregunte "He vist que ha tingut molt bona pesca, però he notat que els peixos molt grans els torna a l'aigua, per què sent tan grans els torna, i no fa açò amb els de menor mesura?.

El pescador li va dir: "El que succeïx és que els peixos grans no caben en la meua paella”…

 A vegades ens agradaria que acudiren molt corredors  a la II Mitja Marató “Vila de Pego” però encara no estem preparats per a rebre tot com tenen de bo eixos 8700 corredors de Santa Pola; la paella significa la ment. Hem d'expandir la nostra ment, per a poder acostar-nos a Santa Pola i rebre les coses grans que ens té preparades este món de la carrera a peu.

La ultima part de la II Mitja Marató “Vila de Pego”

           Comencem amb la ultima part de la II Mitja Marató “Vila de Pego”, és la més llarga ja que no són els últims 5 quilòmetres si no els últims 6097,50 metres i és que com tots sabem La Mitja Marató és una distància exclusiva i especial que quasi res té a veure amb el sistema mètric decimal.

Però saludem abans a tots els corredors que estaran el dia 29 de gener en la II Mitja Marató “Vila de Pego”.

Encara que el perfil pot espantar a primera vista, els corredors que tenen un poc de curiositat ja hauran observat que pujar 78 metres en 4,5 quilòmetres és una pujada molt lleugera d'aproximadament del 2,3 %, el problema no estarà per tant en el desnivell si no en com estiguem de cansats a l'estar en la ultima part de la carrera. Però anem a poc a poc.

El quilòmetre 16 comença com no podia ser d'una altra forma després del tercer avituallament i haurem de començar-lo ben hidratats perquè sol ser la ultima vegada que bevem perquè generalment l'avituallament del 20 el solem passar de llarg, per a no perdre temps.  Estem ficats de ple en el Cami els Planes i el deurem aprofitar per a agafar el nostre ritme final, eixe que ens deu acompanyar fins meta, és en suau pujada i ens deixara en l'entrada de la carretera del Mar. El nostre bosc de tarongers per enguany acaba exactament en el punt quilomètric just abans de creuar el barranc Fondo.

El quilòmetre 17 es desenrotlla tot per la carretera del Mar, bon asfalt i carretera ampla per a poder desenrotllar tota la nostra picardia buscant la millor situació per a controlar la nostra carrera, una suau pujada que només serà apreciada pels corredors que estiguen donant el màxim de les seues forces, els que córreguen més relaxats podran disfrutar d'una excel·lent vista del nostre poble amb el seu campanar que ens servirà de guia.

El quilòmetre 18 torna a ser un punt clau per a esta Mitja Marató i per a totes, però ací no presenta cap dificultat i el deurem aprofitar per a tindre ja ben controlada la nostra marca perquè és el lloc adequat o bé per a recuperar forces per a afrontar amb garanties la part final o bé per a recuperar el temps que puguem haver perdut perquè ja només ens quedaran tres quilòmetres i haurem de pujar a Pego. Acaba este quilòmetre just davant de la zona de meta així que allí arreplegarem l'aplaudiment dels nostres amics i familiars que ens deuen donar forces per a acabar bé els tres quilòmetres que ens faltaran.

El quilòmetre 19 presenta com ja sabrem de la volta anterior una de les dos pujades que anem hi ha poder veure i sentir en les nostres cames així que fins que no la superem no serà el quilòmetre adequat per a intentar recuperar temps si no més aïna de mantindre el nostre ritme mitjà, una vegada en l'Avd. D'Alcoi tindrem fins a arribar al punt quilomètric uns 500 metres per a tornar al nostre ritme.

El quilòmetre 20 és un bon quilòmetre, sol haurem d'esperar els primers 200 metres per a desenrotllar fins meta tot el nostre potencial, els que estiguen disfrutant de la II Mitja Marató “Vila de Pego” i en la primera volta se'ls haja passat per alt algun lloc característic del nostre poble és el moment de delectar-se amb els nostres monuments i places perquè fins a la Volta a Peu allà pel mes de maig no tindran una altra ocasió de passar corrent pel centre del poble. Acaba este quilòmetre en l'entrada a la Plaça Ecce-Homo així que si pots disfruta de Pego.

El quilòmetre 21 és l'ultime i ja només ens quedaren 1097,50 metres per a donar per acabada la II Mitja Marató “Vila de Pego”, és un quilòmetre fàcil en descens, però per als que vullguen realitzar una marca serà el més difícil ja que hauran de donar el màxim de les seues forces i eixa baixada del carrer Sant Miquel pot fer molt de dany als quàdriceps dels corredors que ja els tinguen castigats, però ja no tindran elecció, per tant si volen complir els seus objectius hauran de tirar, tirar i tirar amb totes les seues forces. Tot al contrari que els seus companys que s'estan recreant en esta Mitja Marató i que estan esperant arribar a meta per a donar per acabada, esperem, una bona experiència com a corredor popular.

La II Mitja Marató “Vila de Pego” és una carrera que posseïx un circuit no dur però si exigent, que requerix haver encertat amb la tàctica justa per a cada condició física, una carrera que no necessita que siguem uns grans estrategs per a acabar-la amb facilitat només requerix que mirem i observem al nostre poble quan ens acostem per qualsevol de les dos carreteres ja que les seues dos rectes de 5 i 4 quilòmetres ens mostraran i ens donaran temps per a admirar una 

silueta que ens acompanyara durant tota la carrera i que ens donaran una idea clara de com és Pego i la seua II Mitja Marató “Vila de Pego”.

Del 11 al 15, un bon 5000.

 Anem a per la tercera entrega d'este recorregut de la II Mitja Marató “Vila de Pego”. Ja tenim realitzada pràcticament la mitat de la carrera, i ja coneixem tot el circuit ara només ens falta encertar amb la tàctica de carrera i a disfrutar. Però saludem primer a tots els que cuidaran que els corredors passen per este itinerari eixe dia.

El quilòmetre 11 és, dels realitzats fins ara el més ràpid i si hem estudiat fins ara el perfil dels quilòmetres que estan en lleugera pujada deuríem també estudiar estos quilòmetres que són en lleugera baixada perquè en el saber combinar els diferents quilòmetres esta el nostre èxit o el nostre fracàs en la II Mitja Marató “Vila de Pego”. En este quilòmetre creuarem la línia de meta ja que tornem a la zona d'eixida i meta en el passeig de Michel així que anem hi ha poder disfrutar d'un bon ambient de carrera, aprofitem-nos d'això.

El quilòmetre 12 comença 120 metres després de passar per la línia de meta, només ens quedaran els últims 10000 metres i va ha ser a partir d'ara on haurem d'encertar en la tàctica. No és fàcil que les tàctiques ens iscen bé però és un encert tindre clara qual haurà de ser la nostra estratègia i serà a partir d'este kilometre quan haurem de demostrar-nos que hem encertat. Tindrem l'avantatge que ja haurem recorregut per complet tot el circuit, hem tornat al lloc on vam començar esta II Mitja Marató “Vila de Pego” i ja ho coneixen les nostres cames així que utilitzem bé este quilòmetre pla per a ajustar el nostre ritme a la marca prevista.

El quilòmetre 13 esta en una llarga i ampla recta que ens ha de confirmar que els nostres ritmes són bons, podrem veure tots els nostres companys i podrem decidir si els podrem atrapar o si el nostre avantatge va ha ser suficient perquè no ens cacen. No tenim gens significatiu que observar perquè el polígon industrial quedara a la nostra dreta i el bosc de tarongers de la nostra esquerra ens va hi ha paréixer llunyà, així que farem bé a concentrar-nos en el nostre ritme i ha córrer.

El quilòmetre 14, és perfecte, comença ja en el camí la Sequia, en lleugera baixada i en el que disfrutarem de la sensació de velocitat que ens donarà el córrer en un túnel de tarongers. Ja no hi ha excuses, si pensem aconseguir una marca determinada deuríem estar en el nostre ritme i ja res no ens deuria separar d'ell.

El quilòmetre 15, és un altre dels quilòmetres clau en esta II Mitja Marató “Vila de Pego”, és l'ultime d'una sèrie de 5 que són en lleugera baixada i haurem d'estar segurs que les nostres cames hauran suportat bé eixe ritme més ràpid que quasi tots haurem posat en les nostres cames però si tenim algun dubte és el moment de prendre'ns un xicotet respir, als que els agrada prendre gels també és el moment de traure'ls perquè l'avituallament esta uns metres després d'entrar en el camí els Planes així que a l'entrar en ell ja haurà d'estar en les nostres mans.

Acabem per tant un cinc mil que és clau en tota Mitja Marató, perquè no tenim iencara gens clar que aconseguirem el nostre objectiu i moltes vegades ja podem oblidar-nos d'aconseguir les nostres marques, així que calculem bé com les realitzarem.

Els Segons cinc mil metres.

   Continuarem hui amb el segon cinc mil, si en els primers quilòmetres hem estat intentant agafar el nostre ritme de carrera i a més anar buscant-li  el truquet al circuit ja va sent hora que passats els cinc mil metres comencem a prendre les nostres decisions. Però saludem abans a tots els corredors que pensen disfrutar de la II Mitja Marató “Vila de Pego”.

Si busquem realitzar una marca establida haurem de pensar que si hem estat corrent en un lleuger descens i hem acumulat un poc d'avantatge haurem de començar a pensar en com administrar eixe avantatge.

Si hem estat disfrutant dels nostres tarongers hem de pensar que un poc de nucli urbà cal visitar per a poder tindre una idea exacta de com és Pego.

Si ja estem cansats de la soledat dels nostres camps i estem ansiosos per visitar el nostre poble ja va sent hora de començar a tornar.

Si vam veure la imatge del Km. 5 ens n'haurem adonat que el principi del 6t Km. Ja s'albira en l'horitzó el nostre poble i que la lleugera pujada que veiem ens acompanyara fins a la Plaça de l'Ajuntament, així que avant.

El quilòmetre 6 contínua pel Camí dels Planes i després de creuar per un pontet el barranc Fondo ens deixara en la carretera del Mar, continuem entre tarongers i amb la vista del nostre campanar a la llunyania, lleugera però constant pujada.

El quilòmetre 7 és tot per la carretera del Mar, sempre amb eixa lleugera pujada que es pot apreciar en les imatges i acompanyats pel barranc Fondo a la nostra dreta, el primer terç de la II Mitja Marató “Vila de Pego” ja serà  per a nosaltres història encara que haurem de ser prudents i no multiplicar per tres el nostre temps per a esbrinar la nostra marca final .

El quilòmetre 8 és el que podríem dir que ens servix d'enllaç entre lo rural i lo urbà ja que ens deixara, després de passar per la zona de meta, en l'entrada de Pego, i com no, continuem acostant-nos al nucli urbà.

El quilòmetre 9 va hi ha mostrar-nos les dos pujades que es poden apreciar a simple vista, la primera gens més començar la carretera d'Oliva i que té quasi tres-cents metres, des dels 8080 fins als 8370 metres que ens encimbellaran des dels 47 metres fins a 57 metres, com veieu només deu metres d'elevació que com són insignificants tal vegada no caldria tindre'ls en compte ja que són pocs, però és el que hi ha.

L'altra pujada ens la trobarem a l'abandonar l'avinguda d'Alcoi en els 8730 metres i ens pujarà des dels 69 metres als 76 metres fins als 8900 metres, com podeu apreciar no són desnivells durs. Aclarisc que el desnivell és el que ens oferix el Google Earth i encara que els metres sobre el nivell del mar potser no siguen exactes si ens poden servir de guia, que és el que busquem amb estes informacions.

Bo per tant anem hi ha començar el quilòmetre 10, és en el que més anem ha disfrutar de Pego, és per tant el més turístic, el nostre quilòmetre més popular.

Als 60 metres ja podrem observar a la nostra dreta el Portal de Sala amb la 

impressionant visió del nostre campanar al fons, un poc més avant veurem el Pla de la Font amb la seua font de quatre xorros i el passeig Cervantes, centre social del nostre poble, i quan ens trobem davant de l'ermita de Sant Josep girarem a la

 dreta per a anar a buscar la Plaça de l'Ajuntament i quan ens trobem de front amb la nostra Església de l'Assumpció començarem un llarg descens en què deurem passar per la Plaça de l'Ecce-Homo amb el què és l'edifici més emblemàtic

 de la població, la Capilla de l'Ecce-Homo, d'estil barroc i que en el seu interior guarda la imatge de l'Ecce-Homo del s. XVI i patró de la nostra localitat. 

Però el quilòmetre 10 no podia despedir-se sense abans mostrar-nos en plena baixada la Plaça Sant Miquel amb la seua ermita, ací estarà el nostre segon avituallament.

Ja se que en este quilòmetre m'he estés, tal vegada massa, en les explicacions turístiques i que m'haguera pogut guardar alguna cosa per a la segona volta, però és que pense que si volem disfrutar en la II Mitja Marató “Vila de Pego” del nostre poble ho deurem fer en la primera passada perquè el la segona no sabem que condicions físiques ens trobarem així que disfrutem en la primera volta que com diem els valencians “el que va davant, va davant”.

Els Primers 5 Km.

               Se sol dir que “tot el que acaba bé, comença bé” i també que “un bon principi sempre prepara un bon final”,  no se si en este món de la carrera a peu succeïx el mateix però els circuits de les carreres esta bé que comencen bé i que siguen ràpids per a poder agafar prompte el ritme de carrera.

Açò és el que hem intentat en la II Mitja Marató “Vila de Pego”.

Hui anem hi ha començar amb els cinc primers quilòmetres una sèrie d'entrades que ens van ha mostrar com va ha ser la II Mitja Marató “Vila de Pego”.

Els nostres primers cinc quilòmetres van ha ser eminentment rurals per tant disfrutarem de dos dels camins més tarongers de tot el nostre poble com són El Camí Sequies i El Camí Els Planes que les anem ha unir amb dos de les nostres carreteres més emblemàtiques, la de Dénia i la de Marenys, encara que per a arribar fins allí caldrà recórrer el passeig de Michel (Clot) i l'avinguda Joan Carles I.

El primer Km. com ja sabreu és en el passeig de Michel per tant és ràpid i amb dos revoltes que tenen un radi molt gran el que les va fer molt ràpides per als que les vullguen aprofitar.

El segon Km. es el que ens portara per l'avinguda Joan Carles I i l'avinguda del Metge Joaquín Pastor Alentado fins a la carretera de Dénia, pla, ample i llarg amb els seus mil metres de rigor.

El tercer Km. es rapidíssim perquè es desenrotlla per tota la recta de la carretera de Dénia i només l'entrada en el Cami Sequies a 640 m. podria representar un problema si existira un grup molt compacte de corredors perquè passarem d'una carretera amb nou metres d'amplària a un camí de cinc, esperem que a l'estar ja en els 2640 m. de carrera no represente cap problema. Tot en lleuger descens.

Anem amb el Quart Km., 900 metres pel Cami Sequies, meravellós per al que vullga disfrutar en tota la seua esplendor d'un bosc de tarongers, danya que no queden taronges en els arbres per a poder delectar-se millor, tot amb un lleuger descens.

Diuen que no hi ha quint roín i en esta ocasió tampoc, 430 metres per la carretera Marenys i la resta pel Cami els Planes, sense problemes per tant lleugera baixada en la carretera i com el seu nom indica pla en el camí, estem pues en el primer avituallament sempre rodejats del verd dels nostres tarongers.

Resumint, cinc bons quilòmetres per a començar la II Mitja Marató “Vila de Pego” que ens mostra la seua millor cara.

Circuit provat.

Ja hem provat el recorregut de la II Mitja Marato “Vila de Pego”, ha sigut a les huit del matí i catorze han sigut els corredors que han volgut ser els primers a assajar este nou circuit. Però saludem abans als 14 que han realitzat la prova.

Quan analitzem el circuit d'una carrera ens sol succeir que el valorem en funció de les nostres facultats i els nostres gustos, si entrenem en ciutat ens agraden els circuits en el camp i al revés, si som corredors amb força en les nostres cames no ens importen les pujades i les baixades i si som corredors fins que ens agrada triar un ritme i seguir-lo preferim un que siga pla i així podríem continuar amb cada tipus de corredor.

Però si som corredors i a més organitzadors llavors tenim un problema difícil de resoldre perquè hem d'intentar acontentar a diferents tipus de corredors, a la policia local, als habitants del poble i sobretot ens hem d'adaptar a les infraestructures que tenim i als nostres carrers i carreteres.

Com veieu molts elements que posar en el mateix sac, però hem intentat acontentar a molts, ja que a tots va hi ha ser impossible.

La policia pensa que serà complicat regular el trafique, el regidor que es toca poc el poble, el corredor que té massa pujades i baixades, l'automobilista que no pot arribar a sa casa per la seua ruta habitual, la Diputació i Trafique desgraciadament no sabrem el que pensen fins a dies abans. En fi esperem que agrade a la majoria de corredors, a la majoria dels organitzadors i a la majoria de Pegolins.

Este matí al provar-lo ens n'hem adonat que encara que són dos voltes iguals són molt diferents.

L'eixida amb un primer quilòmetre en el mateix passeig no representa cap problema, les revoltes igual que la primera rotonda pense que no representara cap obstacle per als que vullguen córrer ràpid així com els 5 primers quilòmetres que es realitzen en un lleuger descens, a partir d'ací comencem una lleugera pujada que ens portara fins al quilòmetre 9,5 que es troba en la Plaça de l'Ajuntament, este serà el punt més alt del circuit i per a arribar ací haurem atrevessat durant 1,5 quilòmetres el nostre poble, després tenim una suau baixada fins al quilòmetre 15 i per a molts els tres següents quilòmetres van hi ha ser els més durs ja que la lleugera pujada la nostra vista no l'aprecia i van hi ha ser les nostres cames les que ens la indicaran i generalment quan succeïx açò punxem.

Les tres curtes pujades que tenim en el poble al ser visibles, normalment regulem la nostra velocitat i no ens solen enganyar però són les suaus baixades i pujades les que ens porten hi ha no regular bé el nostre ritme.

Jo, pense que és un circuit equilibrat ja que és urbà i rural, pla i amb desnivells, fàcil de córrer per al que vullga divertir-se i molt tàctic per al que vullga competir, en fi es el nostre circuit per al 2012 que esperem es consolide si el dia 29 de gener del 2012 els agrada a la majoria.

El nostre cartell.

              Molts de nosaltres ja haurà vist el cartell anunciador de la II Mitja Marató “Vila de Pego” i tal vegada alguns s'hauran fixat en la pintura que figura a l'esquerra, és fàcil inclús que algú tinga curiositat per saber qui la pinta i qual és el seu titule. Però saludem abans a tots els corredors que a mes de correr observen.

Per si algú té eixa curiositat li diré que pintures amb corredors hi ha moltes però de pintors ja consagrats no hi ha tantes i si el seu titule és “Carrera de marató, Nova York” llavors era quasi una obligació que estiguera en el cartell de la nostra Mitja Marató, però és que el seu autor és valencià i no és un altre que Joaquín Sorolla Bastida.

Que un pintor com Joaquin Sorolla allà per 1911 des de l'habitació de la seua pensió en New York pintara als corredors d'una carrera que es realitzava al voltant de Central Park ens deu omplir d'orgull i que li posara com a titul “Carrera de Marató, Nova York” no deu deixar-nos indiferents.

Tots sabem  lo compromet que estava amb la societat Joaquin Sorolla, com es mostrava d'interessat amb els moviments obrers de l'època, i que es demostra en obres com I encara diuen que el peix és car!, que reflectixen la duresa de la societat proletària en el segle XIX - XX.

Que es fixara en una carrera a peu a Nova York ens deu fer pensar que ja hi hauria llavors un moviment de carreres en tota la ciutat i que d'aquelles carreres sorgira una de les més grans Maratons.

És curiós que el quadro estiguera pintat en 1911 en la llarga temporada que passa Joaquin Sorolla a Nova York pintant per a la The Hispanic Society of Amèrica de Nova York la decoració interior sobre “Les províncies d'Espanya”, més coneguda últimament com “La seua visió d'Espanya” i que la Marató de Nova York no realitzara la seua primera edició fins a 1970, llavors, els 127 participants van donar diverses voltes al voltant de Park Drive en central Park. Només un centenar d'espectadors van observar llavors la prova, que va guanyar el nord-americà Gary Muhrcke amb una marca de 2 h 31 min 38 s. En esta primera edició només 55 dels participants van completar la carrera.

Com veieu ha plogut molt des de llavors i molts han sigut els corredors que des de llavors s'han convertit en maratonians servisca la utilització d'esta pintura com un xicotet homenatge a tots ells.