La sega de l'arròs es retarda

     La imminent arreplega de l'arròs, enguany retardada per les pluges, esta fent que no sapiem qual serà el paisatge que ens trobarem en el pas per la Marjal Pego – Oliva de la III Mitja Marató “Vila de Pego”, tampoc sabem que solució buscaran els arrossers a la palla que es queda depositada en la marjal.

     L'efecte de descomposició a l'inundar els camps després de la sega provoca que s'elimine l'oxigen de l'aigua i que es produïsquen casos de morts de peixos i augmente la contaminació en la marjal.

     Fa molts anys la sega manual de l'arròs convertia a l'hora d'ara la marjal en el centre de tota l'activitat agrícola i es podien sentir els “Cants de Batre” o cants de sega, ara ens trobarem amb el sarau dels tractors i segadores amunt i abaix per tots els camins de la marjal, que esperem no molesten el pas dels corredors.

 Qm. 14

     Continua inundat un tram del quilòmetre 14 però el descens de l'aigua cada dia s'accelera més i si no torna a ploure podrem mantindre el circuit original.

El Qm. 10 ahir.

     La III Mitja Marató “Vila de Pego” i I Quarta de Marató estan cada vegada més prop i encara tenim algunes incògnites que resoldre perquè l'amenaça de pluja és constant pràcticament tots els dies, la meteorologia pareix que enguany esta boja.  

Despres del diluvi

     Molt ja sabem de gota la freda que ens acompanya estos dies, molts ja saben dels 163 mm d'aigua que ens ha plogut, molt tenim llegit sobre les inundacions que hem patit i molts s'hauran acordat d'eixos versicles del Gènesi :

Gota-freda

 7:11 L'any sis-cents de la vida de Noé, el mes segon, el dia dèsset del mes, en eixe dia van botar totes les fonts del gran abisme, i les comportes del cel es van obrir,

7:12 i va estar descarregant la pluja sobre la terra quaranta dies i quaranta nits.

7:19 Va pujar el nivell de les aigües molt, moltíssim sobre la terra, i van quedar coberts les muntanyes més altes que hi ha davall del cel.

7:20 Quinze colzes per damunt va pujar el nivell de les aigües quedant coberts les muntanyes.

Qm. 10 abans del diluvi

Qm. 10 despres del diluvi

     És veritat, no ha sigut per a tant, però els quilòmetres 13 i 14 de la III Mitja Marató “Vila de Pego” estan davall les aigües.

     Se'ns acaba el dissabte i encara esta entrant en la Marjal Pego – Oliva més aigua de què esta eixint i encara que tot pareix indicar que si no torna a ploure per al dia 21 de setembre ja estarà tot eixut, el Gènesi no ens ho posa tan clar:

Pel quilometre 13 abans del diluvi

Pel quilometre 13 despres del diluvi.

 8:2 Es van tancar les fonts de l'abisme i les comportes del cel, i va cessar la pluja del cel.

8:3 A poc a poc van retrocedir les aigües de sobre la terra. Al cap de 150 dies, les aigües havien minvat,

8:4 i en el mes sèptim, el dia dèsset del mes, va encallar l'arca sobre les muntanyes d'Ararat.

8:5 Les aigües van continuar minvant gradualment fins al mes desé, i el dia primer del desé mes van aguaitar les cimes de les muntanyes.

8:6 Al cap de quaranta dies, va obrir Noé la finestra que havia fet en l'arca,

8:7 i va soltar al corb, el qual va estar eixint i retornant fins que es van assecar les aigües sobre la terra.

8:8 Després va soltar el colom, per a veure si havien minvat ja les aigües de la superfície terrestre.

8:9 El colom, no trobant on posar el peu, va tornar on ell, a l'arca, perquè encara hi havia aigua sobre la superfície de la terra; i allargant ell la seua mà, la va agarrar i la va ficar amb si en l'arca.

8:10 Encara va esperar altres set dies i va tornar a soltar el colom fora de l'arca.

8:11 El colom va vindre a poqueta nit, i heus ací que portava en el pic un ram verd d'olivera, per on va conéixer Noé que havien disminuït les aigües de damunt de la terra.

8:12 Encara va esperar altres set dies i va soltar el colom, que ja no va tornar on ell.

8:13 L'any 601 de la vida de Noé, el dia primer del primer mes, es van assecar les aigües de damunt de la terra. Noé va retirar la coberta de l'arca, va mirar i heus ací que estava seca la superfície del sòl.

8:14 En el segon mes, el dia vint-i-set del mes, va quedar eixuta la terra.

     En fi, esperem que l'aigua de la Marjal Pego – Oliva siga un poc més ràpida a arribar al mar.

Continuarem informant.

Hem posat els punts quilomètrics

     Els dies van passant i el paisatge de la Marjal Pego – Oliva va canviant, poc s'assembla el d'estos dies al què vam veure quan vam mesurar per primera vegada el circuit de la III Mitja Marató “Vila de Pego”.

 

En el ullal de Bullent

      D'estar tot inundat i paréixer un llac passem a veure una marjal coberta de “gespa” com un immens camp de golf i ara que estem ja marcant els punts quilomètrics podem veure com la planta de l'arròs es troba omplint i desenrotllant els seus grans d'arròs, per a quan passen els corredors ja s'haurà assecat i segat l'arròs i és possible que s'este inundant algunes parts.

     Diversos són els motius pel que es torna a inundar la marjal despres de la sega, u és el "fangeo" amb la intenció d'eliminar plantes adventícies d'una forma mecànica i millorar amb això la incorporació de la matèria orgànica, contribuïxen a reduir l'ús de productes químics i a millorar de les condicions agronòmiques del sòl i de l'aigua.

Riu Molinell

     Una altra sol ser la que esta vinculada amb un ús ancestral i de gran arrelament social com és la caça d'aus aquàtiques.

     Qual serà el paisatge que ens trobarem? No ho sabem, perquè enguany al no haver fet molta calor pareix que el gra d'arròs va un poc retardat i els arrossers van hi ha esperar un poc més a segar.

     Este cap de setmana en què hem posat els punts quilomètrics en el seu lloc hem pogut observar diversos tipus de vistes diferents de les de fa unes setmanes, per descomptat la marjal esta inundada en la zona d'arrossar.

Cami del 12

     No se de moment qual serà la qualitat de l'arròs d'enguany, ni si variarà segons la partida, però sense ser un entes trobe diferències entre l'arròs que esta plantat en els Tanques d'Estalons a què ens trobem en la partida de Riu de Baix de Bullent així com el de Riu de Baix d'Estalons, no se qual és arròs bomba, el pegonil o el que s'esta cultivant ecològicament però si que puc veure les diferències.

Punt quilometric 10

El circuit ha aprovat el examen

     En el matí de diumenge passat hem provat el circuit de la III Mitja Marató “Vila de Pego”, ja amb els canvis que vam realitzar estos dies per a solucionar el pas per alguns trams que no ens van agradar del primer circuit.

     Podem afirmar que el circuit ha aprovat este examen, de fet hem tornat a realitzar xicotets canvis en els quilòmetres 7 i 8, la nostra voluntat és buscar un bon circuit que passe per la Marjal Pego – Oliva i que acabant en el passeig Cervantes siga tan ràpid com siga possible.

     És, un bon circuit. Millorable? sens dubte, només canviant la zona de meta en el passeig de Michel seria molt més pla, però amb l'inconvenient de no tocar gens els carrers de Pego i de moment un pas pel poble és necessari per a intentar buscar el “calor del públic”.

     He dit abans que la nostra voluntat és encertar. Però moltes vegades no encertem: creiem, per exemple que un pla d'entrenament donarà bons resultats, i acabem realitzant una carrera espantosa. Creiem que unes sabatilles durarien molts quilòmetres, i al cap d'uns mesos donen senyals de mort evident…

     Ens agradaria, en les eleccions senzilles de cada dia, o en les decisions més compliques, encertar.

     Però no és gens fàcil. Un circuit com este amb 10 quilòmetres de terra amb varios trams en què anirem i tornarem pel mateix camí, no és fàcil que agrade a tots.

     No és fàcil encertar, sobretot, perquè moltes vegades ens agafem a les opcions més fàcils, i deixem de costat la busca d'altres solucions que exigixen temps, reflexió i treball. Perquè preferim optar per la immediatesa i fàcilitat en compte d'allò que implica major esforç però garanties majors de resultats bons.

     Existix en el terme municipal de Pego un circuit més ràpid i pla? Sense dubtar, si. Però és molt difícil d'utilitzar perquè ens trobaríem amb moltes carreteres comarcals que necessitarien molt de paperam per a poder-les utilitzar. Es podria aconseguir?      Sense dubtar, si. Perquè en cada edició de la Mitja Marató ens anem acostant un poc més, enguany ja tallarem dos carreteres comarcals i creuarem una tercera, si aconseguim realitzar algunes edicions més és fàcil que ho aconseguim.

Erasme de Rotterdam deia que “les opinions són font de felicitat barata. Aprendre la verdadera essència de les coses, encara que es tracte de coses de mínima importància, costa gran esforç” (Elogi de la bogeria XL, VII).

     Ens n'anem hi ha trobar amb moltes i diferents opinions, al què se li enganxe una pedreta en la sola de la sabatilla no li agradara el pas per la Marjal, el que puga i sàpia apreciar el paisatge que haurà creuat li agradara, alguns pensaran que són massa quilòmetres de terra, altres no els agradara la humitat que es trobaran,  molts donaran per bons tots estos problemes perquè hauran disfrutat amb eixos quilòmetres de tranquil·litat allunyats del mundanal soroll, per a altres massa solitari, per a alguns els girs de 180 graus seran un problema.

En fi, a Dorsal 19 no li quedara més remei que reflexionar sobre totes ells i prendre la decisió que pensem siga la més ponderada.

I Quarta de Marato

     Res hem escrit de la I Quarta de Marató que també celebrarem, possiblement perquè sempre parlem més del que ens sol donar més treball.

     Molts ja haureu endevinat que la quarta es realitzara pel mateix circuit però sense entrar en la Marjal Pego – Oliva pel que si heu vist el circuit de la mitja ja sabreu que no van hi ha ser els 10548, 75 metres que deuria posseir una quarta de marató sinó que seran 11023 metres.

     La falta d'exactitud es deu més a una comoditat en l'organització que a una impossibilitat per a quadrar la mesura.

     Bastaria de realitzar més metres en la Marjal Pego – Oliva i així reduir els metres en l'asfalt i per tant en la quarta però amb esta solució hauríem d'arribar a meta més directament pel que la pujada fins al passeig Cervantes encara que més curta seria també més dura. Pensant en els corredors de la Mitja preferim que l'arribada a meta siga més llarga i amb la pujada més suau.

     Una altra solució seria dos eixides per diferents carrers però pensem que un dels avantatges de realitzar estes dos carreres juntes és el poder córrer junts durant molts quilòmetres.

     De moment per a esta edició deixarem els 11023 metres, si veiem que tenim moltes crítiques o que la distància de 10548,75 metres va agafant auge i que cada dia a més corredors els agrada comparar les seues marques en la Quarta de Marató, per a la pròxima edició la realitzaríem exacta.

     El circuit serà tot per asfalt, i encara que en el perfil s'observe la primera mitat baixant i el segon pujant cal mirar bé i nos en adonarem que la pujada no té desnivells d'importància.

     La I Quarta de Marató és un intent de respondre a la Volta a Peu, donant l'oportunitat a tots els que no els agraden els circuits urbans perquè puguen córrer per le terme municipal de Pego, sense tindre les fortes pujades que té la Volta a Peu i sense llançar-se als 21097 metres de la Mitja Marató.

El pas per la Marjal Pego - Oliva

     De moment, tot pareix indicar que la III Mitja Marató “Vila de Pego” tindrà 11 quilòmetres d'asfalt i 10 de terra per dins de la Marjal Pego-Oliva.

    El pas per la Marjal Pego-Oliva és de terra i serà completament pla, i al mateix nivell que el mar.

     De les 1250 hectàrees que té el parc nosaltres recorrerem només la part sud, al voltant del riu Racons,  per algunes de les zones de cultiu d'arròs, que es continua cultivant, cal pensar que actualment es cultiven 3.200 fanecades d'arròs de què 40 es dediquen al cultiu ecològic, obtenint-se una producció ecològica aproximada de 12.000 quilos anuals.

     Del circuit que vam provar anteriorment hem eliminat el pas per dos camins amb molta arena i que estan per davall del nivell del mar pel que són fàcilment inundables i en canvi hem triat altres dos camins amb major altura pels quals anirem i tornarem ja que la seua amplària ho permet i ens assegura que no tindrem cap problema a finals de setembre si tenim alguna “gota freda”.

     És fàcil que diumenge que ve provem una altra vegada el circuit amb estes xicotetes variacions que en res canvien la filosofia de la III Mitja Marató “Vila de Pego”, només que tindrem un quilòmetre més per dins de la Marjal Pego – Oliva, per la qual cosa hem canviat el primer quilòmetre, per tant l'eixida de Pego serà pel camí més curt i mes rapit, directes a la “carretera del mar”, la comarcal CV-678.

1ª Prova del circuit.

     Ja hem realitzat la primera prova del circuit de la III Mitja Marató “Vila de Pego”, que no serà la ultima, i ja anem traient conclusions.

     Molts dels què lan provat, en el matí del diumenge, han arribat a la conclusió que els problemes poden presentar-se entre els quilòmetres 9 i 11 perquè és una zona fàcilment inundable i que té un ferm molt arenós que ràpidament es convertirà en fang en quant ploga un poc i que si no plou la quantitat de pols és molt considerable el que molesta quan es vol córrer ràpid.

     Alguns comentaven que hem de remarcar que la III Mitja Marató “Vila de Pego” comptara amb 10 quilòmetres de camí de terra i que les sabatilles de competició donen molts problemes perquè la sola és massa fina i es noten totes les pedretes que ens anem trobant pel parc natural de la Marjal Pego-Oliva.

     En el recorregut d'eixida i entrada de Pego no s'han sentit opinions en contra el que ens confirma que no és fàcil que es produïsquen canvis en esta zona del circuit, encara que els pot haver-hi en l'eixida perquè depén de si hem de retallar en la Marjal.

     El mes que ve realitzarem una altra prova en què evitarem el pas per on transcorren els quilòmetres del 9 al 11amb la intenció d'evitar eixa arena tan fina que ens ha obligat a acabar de córrer amb les cames pràcticament negres, el que ja serà més difícil per no dir impossible serà eliminar les pedres del camí i és que sempre hi haurà pedres en estos camins que molestaran un poc als què porten unes sabatilles molt fines i als que les porten blanques segur que no les coneixeran a l'arribar a meta.

     I és que els camins de terra és el que tenen, terra, i si plou un poc o esta mullat és fàcil trobar un poc de fang però res que impedisca disfrutar d'un paisatge fascinant en un entorn privilegiat.

     Cal tindre present que la font principal de subministrament d'aigua de la Marjal Pego-Oliva són els recursos subterranis, els ullals, que depenen directament de les precipitacions, i com estes solen ser al setembre irregulars però elevades hem de mirar diverses opcions dins del parc.

     Hem de recordar que la Marjal Pego-Oliva és una zona d'emmagatzemament i descàrrega d'aigües subterrànies que arreplega l'aigua de la Serra de Gallinera i Mustalla per mitjà de barrancs i naixements d'aigua o "ullals", o per mitjà de rius com el Racons, Molinell o Bullent-Vedat, sent este últim qualificat com el més cabalós d'Europa en relació amb el seu recorregut.

     Una zona de gran bellesa però també amb un règim d'inundacions molt capritxosos.

     No cal que diguem que totes les conclusions que vam discutir sobre el circuit de la III Mitja Marató "Vila de Pego" les vam fer davant d'un soculent esmorzar.